"Vieja!"

Us en recordeu del capítol de Plats Bruts " Tinc Enyorances"?

En aquell capítol, la Carbonell va acabar fent croquetes del Sevilla perquè aquest li havia dit "Vieja!"

Quan m'ecaminava cap a Barcelona, pel meu carrer, vaig veure una nena xarnega que no hi devia veure més més enllà del nas -pobreta, portava ulleres, devia ser per això!!!- que li va dir a la seva mama, també xarnega com ella:

-Mira mama, una vieja! -Assenyalant-me en direcció cap a mi!!

I jo li vaig dir baixet -perquè potser encara hauria rebut- mira, una XARNEGA! Vaig tenir unes ganes mortals de fer-ne'n croquetes....

"Vieja!", jo "Vieja!"...?