(Un escrit anònim que ahir em van passar per sota la porta....).
Amb una flaçada de quadres vermells i negres estesa a terra i, al voltant nu de gent. Només natura bella; sense cel radiant o encapotat. Sense núvols que enterboleixen les idees, ella escolta música.
Qualsevol cosa oïble. No s'hi val, però, res de cap música contemporània, des dels considerats encara "clàssics" com Schönberg o altres més coneguts com Berio i Lighetti. Això serien cacofonies infernals, desordres mentals dels que profanen la raó.
Ella només escolta Música. La resta són sorolls.
Soroll blanc. Notes del llop, singlots d'injúries...-gràcies a ells, li puja l'estatística del blog, tot un detall, per part seva-.
Si et trobes malament i escoltes Schönberg o qualsevol altre, et trobes pitjor. Però si al contrari, et deixes seduir per la Bellesa dibuixada en notes, és Èxtasi en estat pur. Què devia escoltar Santa Teresa quan es va trobar en Èxtasi?
Per això, les ments selectes s'aïllen de la massa sense cervell per esdevenir lliures. Lliure...quina paraula més noble. No tothom pot gaudir d'aquest luxe. Les ments presoneres de l'odi i la intolerància són esclaves de la mentida.
La gent que no li agrada la música és com ser de l'Opus Dei: Una aberració.
