Mentre esperava que vingués el tren, se'm va ajuntar, buscant conversa, una dona gran, molt moderna, no catalana. Pel seu accent no era castellana sinó ARGENTINA no integrada. 22 anys sense parlar català. Però els argentins tenen un dialecte molt bonic, tranquil, alegre o trist amb un tint italià. Quan vam arribar a Tarragona on l'esperava un amic, em deia que no sabia que a la seva constitució, d'Argentina, l'havien modificat per no voler saber res amb el castellà (espanyol); ells parlaven argentí, segons diu el lingüista castellà Moreno Cabrera.
Em va dir que com era que no parlava castellà, que era una llengua molt bonica... A veure, com vols que parli una llengua que se m'ha imosat a sang i a foc?.
El català és la meva llengua!
Li va fer pena. A mi també que no parlés el català.
Va anar molt ràpid i xerant amb aquella cotorra argentina, més. 
