Aquesta setmana van fer pel canal 33, un petit documental sobre una determinada obra era o no de Iohannes Vermeer de Delf. Molta gent deia que sí i d'altres que no. Es basaven en el fet de les arrugues i el personatge en sí, molt aïllat i amb mancances dels característics atributs d'aquest pintor del Barroc Holandès. La claredat en què estan ubicades les figures i l'extremat detallisme. Era el d'una noia sola, un dels grans temes, però li mancava l'espectecularitat i finor.
Després d'haver vist aquest documental vaig pensar en el llibre que em vaig compar fa un any i mig. De primer el vaig descobrir a la Biblioteca i després d'un perible demanant-lo a l'Abacus, sense cap èxit, vaig intentar aconseguir-lo a la LLar del Llibre de Sabadell. Una de les dependentes em va dir que era un llibre "antic" -del 2002- però que hi havia possibilitats de trobar-lo. Dues setmanes després ja el tenien.
Iohannes Vermeer de Delf. De Valeriano Bozal (Catedràtic d'Història de l'Art de la Universidad Complutense de Madrid). Editores T.F. Madrid 2002.
És un llibre amb imatges en color. És un recorregut pels precedents pictòrics i història d'Holanda, explicat a manera de classe magistral. Història política i comercial de Delf (trifulgues, guerres entre els senyors importants -civils- i nobles -la casa d'Orange-; Catòlics -una minoria molt diferent dels italians- i els calvinistes. Relacions internacionals entre cases i imperis (França, Castella, Països Baixos, Anglaterra...); La complexitat comercial i industrial d'Holanda que seria allò que marcaria els quadres de Vermeer, quant a la decoració interior basada principalment en ceràmiques i tapissos. El següent recorregut, passa per enumerar els pintors i llurs estils abans de la Pintura de Vermeer, en què s'hi entreté molt, amb moltes imatges i, sobretot, l'evolució pictòrica del costumisme holandès: escenes casolanes, de dones soles, dones acompanyades d'homes, dones i art, viatges -geògrafs-, etc..
Fortuna crítica: oblit i descobriment de la seva obra 3 segles més tard.
La vida del pintor que se'n sap ben poca. Sabem que es va convertir al catolicisme per casament, que ell va ser batejat a la Nova església -protestant-. Els seus estudis, influències pictòriques, italianisme i un aigua-barreig considerable.
No totes les escenes que semblen representar allò que es veu no és ben bé allò, sempre hi ha una segona lectura. La iconografia.
Descripció de les obres més emblemàtiques i per categories, tot i que la major part de la pintura de vermeer són les de Gènere.
Una curiositat. Vaig descobrir estupefacta que Vermeer feia servir la càmera fosca. Un estri que, en el futur seria el precedent de la Càmera Fotogràfica. N'hi ha molts que la feien servir, sobretot pintors del Renaixement italià, com Rafael i un cas cert, era el de Canaletto a Venècia. Vermeer, també: La vista de Delf... fidelitat òptica... i naturalisme selectiu... molts autors creuen que va utilitzar una càmera fosca amb una doble lent còncava. Aquesta manera de fer era característica de la pintura panoràmica i, més concretament del dibuix Tipogràfic.
Vermeer es pronuncia, ' Fermíer '.
(Altres llibres de Valeriano Bozal han estat censurats per l'Opus Dei per trobar-los impúdics: Nu al segle XIX).
Aquest llibre és per a amants de l'art, fet per Historiadors de l'Art i no per neuròlegs aficionadets. Encara està pendent acabar-me'l. Sense bibliografia, 294 pàgines. Al ser un llibre seriós, no hi ha notes a peu de pàgina que dificulten la lectura. Amb bibliografia, 309 pàgines. De llargada és més llarg que Din A 5 i estret, la meitat de Din A 5. Tapes relativament tobes i amb paper del bo. Tot un plaer de lectura i tacte. En castellà.