en 8 Gener 2012
No sabria explicar-ho d'una altra manera.
Mossega al cul, a la panxa a la Pobra criatura pacífica que ella té per nom Cripta i, un cop va deixar rastre de sang en un llençol blanc.
Ens mossega l'orella amb les dents afilades com agulles. Es penja dels braços, queixalant la bata. Trepa pels penjadors, s'amaga dins les bosses de roba.
S'enfila a tots els mobles, rebrega papers, plàstics, capses de cartró on encara hi ha guardats records d'infantesa.
Trepa per esquenes, esgarrapa mans que li empresonen el cos afuat, de fura. És negra i verinosa.
Dit en castellà sembla el títol d'un bolero.
És passió, desig i odi. Amorosa quan dorm, ningú no diria que és "puro veneno negro!"
Publicat a: Reflexions