“Vamos a contar mentiras” sembla ser una cançó anònima castellana. I que els espanyols en saben molt, de dir-ne sinó no haurien inventat una cançó així.
Jo en conec molts, de mentiders. Els polítics en són dels més patològics.
De fet, coneixia una de mentidera que ens deia com desemmascarar-los; a ella inclosa.
Hi ha diverses tècniques.
Una, és fer-li dir la mateixa cosa dos cops, en situacions diferents. Si coincideixen significa que et va dir la veritat; en cas contrari...bola!
L’altra versió és canviar una paraula o adjectiu en la seva explicació. Si et diu, “el cotxe amb que em van portar a casa era negre”, en un altre moment li dius: “escolta com deies que era el cotxe, verd?” i et diu que sí...la primera vegada, doncs, era una mentida.
Diuen que amb els metges els hi has de dipositar molta confiança. Però la confiança es perd quan els detectes mentides en el seu discurs. O quan se’t reboten davant d’una evidència que ells han pronunciat abans. “Això no t’ho he dit mai!”...Llavors ja no saps quan et diu una veritat o una mentida. Està molt bé trobar-te qui empatitza o qui et vol recolzar en moments difícils... l’altra cosa és que ho facin emprant la mentida. Tal com diu el refrany: En la persona mentidera, la veritat es torna dubtosa.
Ara ja no hi puc confiar més, sobretot quan se’t treu de sobre amb “miquels” com ell, que per diagnosticar l’epilèpsia, Electroencefalograma ja no és fiable. I com s’ha diagnosticat al llarg de la història a partir que es va inventar aquest mètode?
Ara ja no sé què és veritat i què no. Amb tots “a mi també em passa”, “a mi també m’ho diuen” o “jo penso en català...”. Noi, que se’t veu el llautó!! Sobretot quan ja em vas dir que eres espanyol...
A mi també em passa, d’informàtica no en tinc ni idea i a vegades és molt important saber-ne; a mi també m’ho diuen, em confonen per altre...(ja no sé si és veritat); de fet ell mateix pateix d’aquesta confusió. Confon la persona en qüestió. Ell no coneix el meu doctor de capçalera ni el meu doctor de capçalera el coneix a ell. Ell, el meu neuròleg, sols coneix un altre metge que no en discuteixo la seva vàlua, però que és impossible que m’hagi visitat mai i, menys fa poc, perquè és pediatre. Ja no tinc edat!
Jo penso en català, moltes vegades em passa que quan estic per la meva pàtria (Aragó) no em surten paraules en castellà...Jo penso en català...i t’escriu quelcom fent-he una falta de Ministerio de Infraestructuras: “Treballem per vostè” –treballen perquè no ens cansem; no, fan ix cosa per A nosaltres!!!-.
S’ha acabat la comèdia!
