Em recorda a un lema d'un anunci. Véns pel preu, deia.
La Pendeja, avui li ha picat venir a la falda. Ara porto una bata, encara d'hivern, bastant gruixuda, amb un tacte molt especial.
Aquest migdia, després de dinar, cap a dos quarts de 4, jo m'he anat a cruspir una cullerada de Nutella al seu costat, en una cadira de fusta plegable que el meu pare va "reciclar". A sobre hi ha un jersei de segona mà que mai ens va agradar usar. S'hi asseu més bé perquè no se't clava cap os...
Ella estava a la cadira de rodes -d'escriptori- del meu pare. I sense que jo tingués temps a reaccionar, ella ha canviat de cadira. Ha vingut a la falda.
"Véns per la bata", eh Pendeja? Sobretot quan hi ha a la vista un NOU zel.
Una hora.
I ara, una altra vegada. I ja veurem quan en marxarà.
És una bata calenta i els gats -com diuen dels ossos blancs- són els reis de trobar el confort personal.