Ja sabem que anar al metge la gent no es comporta igual que en un concert.
S'hi ha d'anar, per imperatiu i, les coses poden capgirar-se.
Hi ha Hospitals que trobar allà on es fan les proves diagnòstiques és pena de la vida trobar-les, de tan amagades com estan. En d'altres, en canvi, són tan fàcils que fa pena la gent que no les troba.
Un exemple és l'edifici "batejat" com a "NOU TAULÍ", a Sabadell. En aquest edifici adossat al Taulí "vell" és on hi ha la majoria de consultes externes, menys Traumatologia i Ortopèdia.
Si puges per les escales que van tan bé, a cada replà hi ha una llista de les especialitats i, a dins, les especialitats amb les fletxetes corresponents. A la meva segona planta, allà on hi ha neurologia, etc., pots veure un seguit de símptomes molt peculiars.
Gent que deambula sense un destí definit, amb els ulls sortits del cap, com hipnotitzats per la ignorància, amb les cartes indicant: pis, sala i consultori, amb lletres ben grosses i clares i, amb tot, l'usuari no les entén.
La vegada que vaig estrenar el lloc nou, va aparèixer una dona que cercava a NEUROLOGIA el consultori de NEFROLOGIA. Va ser boníssima la resposta de la infermera que va sortir:
Però a veure, què hi diu a la porta? NEU-RO-LO-GI-A i què hi diu a la seva carta? NE-FRO-LO-GI-A. Hi veu alguna semblança?
La dona, feia cara d'haver-ho entès menys.
Ara que ensenyen tan bé als nois i noies amb deficiències cognitives, de ben segur que haurien entès a la primera, la distribució dels nous consultoris.....
