Ahir vaig anar a passejar pels voltants del meu antic Institut on fa 21 anys em vaig "graduar".
El cor es va estremir d'enyorança, se m'hi va fer un buit de tristesa...estava tant canviat!!!!
Em vaig emocionar tant! El rellotge de sol, a la paret de migdia, estava un pèl tapat pels arbres, encara hi era. El van fer els estudiants de varis especialitats: artístic i tecnològic, la primera promoció de la "consagració" de l'Institut com a Ensenyament Secundari tal i com l'entenem ara. Abans, però, en deien "Tronc Comú" o "Experimental".
Tristesse....
Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
La cançó molt encertada (la preferida de la meva mare), escrius molt bé i si a sobre fas collages amb música a l'article queda de p.m. LAng Lang...al igual que a tú, no m'acava de......és que Chopin és, amb diferència, el meu autor preferit i és com una cosa personal.
A mi tampoc m'agrada Lang Lang però no l'he trobat solt, interpretat per un altre. Si la trobés per Emanuel Ax, ja serien figues d'un altre paner. O pels clàssics com Pollini o Ashkenazy... Gràcies.