Hem tornat al passat sense proposar-m'ho.
La meva coseta, la Cripta, m'ha mal despertat molt d'hora perquè tenia gana. I sort que no viu a Ghana...
Ja no sé per què dic les coses, però ningú no m'escolta: Abans d'anar a dormir, fés el favor d'obrir la porta del menjador perquè si la noia té gana, no m'hagi de despertar en plena son.
Doncs no hi va haver manera!!!
Ben puntual com un rellotge, a tres quarts i cinc de quatre de la matinada, la meva coseta Cripta m'ha parlat i m'ha dit: mama, obre'm la porta que tinc gana... i molta gana!
Abans d'anar a dormir, la senyoreta, gairebé s'ho havia cruspit TOT! Els ulls, plens de son mal despertada, han sortit espantats de les òrbites. 4 granets de pinso al plat solitari!!!!
Un grapadet més i he tornat a córrer-cuita cap al llit.
Un cop satisfeta la fam, ha tornat com si res, a enganxar-se a la flaçada i, jo sense poder-me adormir fins a les 7 del matí.
Els ulls encara em pesen.
Si per desgràcia o oblit hagués deixat de prendre el Keppra, de ben segur hauria tingut una convulsió; epilèptica o no, sempre depèn de la ignorància de qui fa l'observació clínica.