La còpia en el llenguatge vulgar i universitari és aquell procediment il·legal usat per estudiants ganduls, en exàmens, per tal d'aconseguir la nota desitjada sense haver-se hagut d'esforçar en tot el curs.
N'hi ha de moltes classes: de les més simples i/o innocents que consisteixen en papers amagats als estoigs, cargolades dintre els bolis, amagades a la roba interior -sigui sostens o mitjons- o bé escrites en mocadors de roba.
D'altres de sofisticades seriren portar-les gravades en ipads i simular que escoltes música, però els profes ho han prohibit; d'altres, sense sortir de la tecnologia, és simplement usar mòbils on un companys amagat en un punt distant va dictant el contingut.
Als instituts usen el simple "xivatazu"...."eh, la pregunta 5, què dice?", sense importar gaire què llegeixen quan la pregunta 5 és la 3 per un professor expert...
A les universitats n hi ha de dos tipus força elaborades.
Qui les practica solen ser persones amb un gran component de lideratge individualista, molta cara, que no els molesta posar en un compromís altres companys, els quals són les víctimes de la seva perversitat: Obligant-los a deixar anar tot el contigut de la pregunta... aquests estudiants són mediocres però solen desenvolupar una personalitat enganxosa amb els professors, fent-los creure que tenen un gran interès per les activitats que es puguin fer a fora d'horari lectiu: proposen activitats per ampliar coneixements o simplement perquè els professors no puguin dubtar de la seva enteresa. Una és la simple delació a l'examen i l'altra....
Normalment quan fas una lletra horrorosa en un examen, el professor telefona l'estudiant i li demana, que li llegeixi la pregunta. Fins aquí tot correcte. Però el que el pobre professor no sap és que és una cosa totalment intencionada. No és simplement mala lletra sinó gargots posats en línies. Normalment, quan fas un examen, primer elabores un esborrany i a partir de l'esborrany, ho poses en net. El seu esborrany serveix per saber què han d'aprendre's després i poder "llegir la pregunta al professor". Les notes SEMPRE SÓN ESPECTACULARS.
Un altre variant del sistema, usat a lletres és per a persones molt hàbils en reproduir la lletra d'un altre. És a dir, 2 companys s'intercanviaven els exàmens. Els bolis intenten ser del mateix color i, la lletra o traç ha de ser el més aproximat possible. Aquest mètode només era aplicat en professors bastants grans que passen de la lletra i només miren contiguts. Crec que en pofessors de criminologia ho sabrien dedetectar. 
Els alumnes que copien sistemàticament tenen poca personalitat. Són dolents, mediocres i que per fer mèrits davant els demés, copien. Tots ho hem fet alguna vegada, reconeixem-ho... De vegades hem elaborat el paperet, l'hem posat sota el full del control i no l'hem usat: simplement perquè tenim por a ser descoberts o simplement no ens cal perquè l'examen és més fàcil del què ens esperàvem. I molts sostenen que elaborar el paperet per usar-lo en un examen va bé per ajudar a retenir continguts.
Però a la vida real hi ha moltes altres més còpies. Aquesta és de l'esglaó més baix de la societat, els que s'estan preparant el camí cap a una professió que creuen que tindran el renaixement del seu futur com a persones.
Les persones ja grans dotades de senderi, alguns polítics, els juristes, els líders d'un país, lamentablement copien i de vegades, van massa enllà. I axò m'horroritza perquè no sempre pot sortir bé. Quan fas massa còpies de l'original, la imatge que pretens donar, surt esborronada.
TO BE CONTINUED....
