Titulo el post amb un títol d'un poemari de Jordi Julià, professor de literatura Comparada de l'UAB. Tornar el dilluns.
Era un poemari "bilingüe" i no sé què dir perquè tan en català com en castellà es llegia bé. Vull dir que no sonava estrany com sol passar amb les traduccions.
Tornar el dilluns o simplement "dilluns" per a mi és un camí a l'esperança o al malson.
Dilluns, després de 6 anys d'atur forçós, han tornat les aules.
Començo. Estava al caure... I divendres a les 15 hores, em van trucar d'Ensenyament. "Estàs disponible?", em van preguntar. I tant! des de fa 6 anys.
Ara el meu número baixarà l'any que ve. Ja no serà el 2030. Intentaré fer un curs, si pot ser de gestió a l'aula i, això també ajudarà més.
Dilluns.
I som dissabte a la nit i tinc els nervis a l'estómac.
Dilluns.
Tornaré.