L'altre dia estàvem comentant a casa les propietats diferneciadores del "sabadellenc" que no és tant diferent de la resta de Catalunya. Parlàvem de l'estrep o pega dolça -una substància obtinguda de l'arrel de la regalèssia-.
Vés per on, ahir que vaig dinar malament perquè qualsevol cosa em produeix acidesa, vaig sortir a caminar.
Vaig arribar al centre de Sabadell i hi havien unes paradetes de penjar "artesanal" i un herbolari. Allà tenien a bon preu, troncs de regalèssia tendra. (Per la Festa Major o altres esdeveniments, l'arrel aquesta te la fan pagar a 5 €, mentre aquesta parada estava a 2 €!!!- i en vaig comprar.
El seu gust gairebé oblidat em va portar al passat.
Anava a una herbolària que feia cara de bruixa -el tòpic iconogràfic- però que hi entenia molt de plantes i em solia vendre de tant en tant, troncs de regalèssia. Recordo que anava per modes.
Aquell gust refrescant d'anar rosegant i estovant aquell tronc tendre...sensasional!
Sabia per què ho havia llegit en alguna banda, que anava bé per la digestió. És un anti àcid potent. I a més va bé pel restrenyiemt. Eureka!!
Però cal anar en compte. Amb les plantes igual que amb els medicaments, té contraindicacions. Menjar-ne massa també és perjudicial.
Però el gust...de ser petita i entrar en aquella botiga carregada d'aromes, s'ho valia.
