Al Miquel Pubill i suposo que més d'un -i una servidora encara més- hauria volgut saber com era el nostre Paavo Järvi de jove, tocant la bateria al seu grup de Heavy Metal.
Jo estava bastant esperançada però el destí ens juga males passades.
Jo li he escrit això, amb traducció a l'anglès d'una amiga del Facebook:
(Em vaig assabentar per una entrevista que et va fer la premsa alemanya de Frankfurt –i que està penjada en un dels meus blocs dedicats a tu, més o menys traduïda al català- que de jove havies tocat la bateria en un grup de Heavy Metal.Perdona si sóc massa atrevida però tant jo com alguns dels meus lectors –per no dir molts- no ens acabem de fer aquesta idea; vull dir que no ens ho acabem d’imaginar com eres perquè ara només tens un tímid borrissol que et cobreix parcialment el cap, però ens agradaria saber com eres quan tenies 16 o 17 anys i si és demanar poc encara, alguna filmació “fent de músic”. Ara que s’acosten festes, suposo que deus estar molt enfeinat, però si mai tens un moment, privadament, m’ho envies, és igual, el què tinguis, i jo amb molt de gust els ho ensenyaria, també en privat. Vull dir que no ho faria públic!!! Francament, et trobo molt trencador: Heavy Metal i després clàssic!!!!!????...Rep una calorosa salutació...).
I ell a l'acte em respon:
(No hi ha pel·lícules de la meva joventut -amb un bon somriure extret dels emoticons-).