Ness
per en 23 Desembre 2013
635 Vistes

Al Miquel Pubill i suposo que més d'un -i una servidora encara més- hauria volgut saber com era el nostre Paavo Järvi de jove, tocant la bateria al seu grup de Heavy Metal.

Jo estava bastant esperançada però el destí ens juga males passades.

Jo li he escrit això, amb traducció a l'anglès d'una amiga del Facebook:

(Em vaig assabentar per una entrevista que et va fer la premsa alemanya de Frankfurt –i que està penjada en un dels meus blocs dedicats a tu, més o menys traduïda al català- que de jove havies tocat la bateria en un grup de Heavy Metal.Perdona si sóc massa atrevida però tant jo com alguns dels meus lectors –per no dir molts- no ens acabem de fer aquesta idea; vull dir que no ens ho acabem d’imaginar com eres perquè ara només tens un tímid borrissol que et cobreix parcialment el cap, però ens agradaria saber com eres quan tenies 16 o 17 anys i si és demanar poc encara, alguna filmació “fent de músic”. Ara que s’acosten festes, suposo que deus estar molt enfeinat, però si mai tens un moment, privadament, m’ho envies, és igual, el què tinguis, i jo amb molt de gust els ho ensenyaria, també en privat. Vull dir que no ho faria públic!!! Francament, et trobo molt trencador: Heavy Metal i després clàssic!!!!!????...Rep una calorosa salutació...).

I ell a l'acte em respon:

(No hi ha pel·lícules de la meva joventut -amb un bon somriure extret dels emoticons-).

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
jo ho faig, de vegades
31 Desembre 2013
miquel pubill
és bo pensar,imaginar...
1 Gener 2014
Ness
el problema és que MAI NO ES COMPLEIX i si es compleix, ÉS EL REVÉS DEL QUÈ TU IMAGINES...
1 Gener 2014
miquel pubill
perquè no tens mala fe,a mi també m´ha passat molt cops. ets noble,sincera i costa entendre que els altres no ho siguin. el positiu,és que pots anar amb el cap molt alt,lliure de mals remordiments i això té un valor inmens encara que no t´ho sembli ara.
1 Gener 2014