El darrer llibre que em vaig llegir de Donna Leon, horrible per les faltes i per la traducció, és bo, tanmateix.
No sabia que en anglès tingués l'expressió catalana "matar la gallina dels ous d'or". La Donna Leon ens va deixar amb el final de l'expressió, l'ou dor. La resta li havies de posar tu. El lector.
Els ous d'or, l'ou d'or és un nen bastard que va ser criat com un animal. El pare de la criatura se'n va fer càrrec econòmicament però, per una mala interpretació de la mare d'una llei, se li va acabar la pasta. La llei en sí diu que els nens bastards podien gaudir d'una part d'una herència com la resta de nens legals. I que l'herència passava als hereus, NO als familars directes que se n'ocupaven.
La mare fent-se l'assabentada, intentant foragitar el Comissari Brunetti de les seves preguntes, li diu que farà fer la prova d'ADN al seu seu fill que ella va matar i que el compararia amb la filla -"filla"- del seu pare. Però el que no sap, és que la "filla" del pare del seu fill, no és filla seva. Perquè quan es va casar, la seva dona, ja tenia les filles.
Una bona jugada de Donna Leon però cal dir que és un llibre previsible ja que des del primer terç del llibre ja saps com aniran els trets de la trama.
Llàstima de la traducció.
És recomanble...
