Ness
per en 22 Juny 2012
882 Vistes

Ahir al vaig estar força estona connectada a Internet.

Estic totalment penjada per la direcció de Paavo Järvi que en fa de les simfonies de Beethoven.

Molt abans, el meu germà va estar xatejant i fent coses amb el PC.

El PC aguantava estoicament els nostres relleus.

Al vespre nit, allà a les 23 hores, quan estava a punt de plegar vaig començar a notar pudor de cremat.

Vaig pensar que potser era el PC que després d'estar connectat massa estona, cremava quelcom, papers, etc.

Fins i tot, vaig pensar que ja hi havia algú que cremava el primer bosc de la temporada.

A fora no se sentia, només a dintre... Llavors em vaig espantar encara més. Això només ho sentia jo. I si tingués un atac, una crisi parcial? N'hi  ha, de les que estan localitzades al meu lòbul temporal, que la gent que les pateix, senten pudors rares, com de goma cremada o pudors molt repugnants. Potser era això.

Vaig començar a baixar l'escala i la pudor de cremat s'anava fent més forta....

Entro a la meva habitació i....

EL MEU GERMÀ HI HAVIA POSAT UNA BARETA D'ENCENS!!!!!

Publicat a: Reflexions
Pere
La vida sense germans seria molt monòtona.
25 Juny 2012
Talia
ais... sustu amb final feliç!!
25 Juny 2012
Ness
que fort....vol dir que escrivies molt. ja però a la gata no li agrada el fum... ja tens raó Gripau...
27 Juny 2012