Benvolgut i Amat, Arnau.
Faig igual que les recomancions dels teu llibre. Agafar tot allò suposadament bo de qui m'ha arrencat el cor a cop de sorpreses i arrebossar-lo de quitrà negre. Va bé segons tu, per combatre l'Amor Heroic, l'Amor amor, innassolible que per una persona com jo, on cada dia és Primavera.
Ara mateix, hi ha molts metges especialitzats en la ment més profunda, anomenats Psiquiatres que, a qualsevol que veuen innocent, bo en excés li diuen que està malalt. Són gent que confien massa en els altres perquè no creuen trobar males persones: Són obertes en excés, naturals, senzills, poc assilvestrats com els conills i coloms que surten de les xisteres d'un mag.
Això simplement és poc natural pels temps decadents que estem vivint i aquesta gent malaltissa que omple els frenopàtics de suposats boigs, no tenen en compte la possibilitat de trobar-se amb gent de debò. Amb gent que no ha tingut temps d'esdevenir cruel amb els altres, d'obrar maliciosament. La xistera és el pont entre la vida natural i la vida artificial que els occidentals hem creat a còpia d'envair altres territoris amb lleis pròpies i maneres de ser i hem obligat a manu militari, l'adoctrinament d'altres religions, d'essers senzills, se'ls ha omplert el cap de tecnologia i quincalla, a canvi de la seva fortuna material i la seva saviesa ancestral: la Innocència.
Aquesta naturalesa desprovista de la seva identitat -arrencada i substituïda per altra que no els era pròpia-, desarmada de les seves arrels, -prohibir les seves creences i tradicions- la immunitat sagrada dels mil·lenis, els ha fet més vulnerables. Poc preparats per un món que abans desconeixien i ha els vingut de sobte, com un estornut. Sense identitat poden matar sense pudor i sense patir remordiments en guerres cruels; ésser manipulats per la guerrilla de torn o l'oliarca titella del capitalista que en treu la palles llargues.
Llavors, ens en surt de la xistera, una noia dòcil com un colomí que es creu els afalags de l'altra punta de món, del món que els ha destrossat la seva pau i que abandona tot allò més preuat: una feina difícil de trobar, amics i un habitatge car que moltes butxaques no es poden permetre. Jo no ho faria, Arnau.
"L'amor el viuen d'una altra manera, més natural"...l'Amor una paraula tendenciosa, Amor occidental és un eufemisme de SEXE. "No hi veuen fronteres entre edats", jo no ho veig tant clar. A Europa, la gent és més rica...qui pot abandona la misèria acomodada i es deixa caure a les mans d'un vell que et promet la lluna.
Jo no ho faria, Arnau. Jo em quedaria a la xistera i si vol sortir-hi algú, que ho faci el propi mag.
Una abraçada.
