Avui aquesta tarda he anat de concert.
El meu germà feia un "bolo" de contrabaix a una orquestra de corda.
Feien una col·laboració amb un cor infantil.
Feien cançonetes conegudes i no tan conegudes per a mi. 2 moviments d'un concert per a 2 flautes de Vivaldi que la "organització" anomeva "cançons".
He assistit a l'assaig general per observar el director. M'ha agradat molt! MOLT.
I com de costum m'he fixat amb els instruments. Un violí i un violoncel. Un violí que sonava molt i un cello que tenia molta personalitat. Com a instrument que, sonava molt bé i, com a intèrpret.
En acabar el concert els he anat a localitzar, com una teen ager a la recerca d'un autògraf.
Ells, encara etapa estudiantil de música, s'han quedat de pedra.
Sorpresos.
I jo molt contenta.
