Llonze: -Òstia, mira que hem arreplegat!
Mama: -Voldràs dir, quines almoïnes ens han abocat al plat de cartró...
Llonze: -Bé, sí, volia dir això...
Filla: -...Jo també en podré menjar, mama?
Mama: -Joveneta, no veus que tu encara no tens edat? Au, vine amb la mama.
Filla: -Però mama!!, no facis això, que el papa pensa que em consents massa...
Mama: -El papa, el papa...Ell no sap res de res. Als homes no els has de fer cas! Com més bé els tractes pitjor.
Filla: -Ja...però si ell no t'hagués fet mil petons, jo no existiria, oi?
Mama: -Deixem de posar-nos sentimentalistes i comencem el tiberi.
Amor: -Caram!!!! què és allò que s'acosta?
Llonze: -UUUUUUUUUUUUUUUAUUUUUUUUUUUUUU....Jo també voldria tenir una figura com aquesta!
Mama: -Qui és?
Llonze: -És nova...!
Amor: -...es veu que l'han posat a "règim"...
Mama: -Apa, què dius...????
Llonze: -De debò! Ahir mateix, va venir a fer un tomb i em va preguntar si en aquest carrer hi havia gaire vida social. Estava molt avorrida i l'estómac li feia uns sorolls!!!. Si no es distreia, li podria agafar un cobriment de cor...
Mama: -Caram, si que és fina...! Sí, sí, convidem-la, ja veuràs com es distreurà. Mira, demà, la convidaré a fer un tomb pel nostre barri. Farà una sortida de camp i veurà que els de la seva mena, AQUÍ, s'aprimen molt ràpid!!!
Amor: -Au dona, no siguis tan cruel....
Llonze: -Apaaaaaaaaaaaaaaaaa i, la tia torna a passar. Si, torna-hi, torna-hi. Òstia tia, quins petons que et faria, vida meva. Ai!, que em fas mal, dona. Vols parar!!!! Una Coseta tan sucosa no es veu gaire sovint!
Mama: -Doncs, sí, au, vés a menjar-te-la... Tu, filleta, ja ho veus com són els homes. No vulguis tenir-hi cap mena de relació.
Amor: -Ei, que no comencem a sopar. Jo tinc gana i, fred no val res...
Mama: -I per què no començaves?
Amor: -Per què?! Doncs...perquè jo sol m'ho hauria menjat TOT.
Llonze: -Ei, tinc una idea. Per què no la convidem a sopar?
Mama: -I que més! per què s'ho cruspeixi?
Amor: -Ja veuràs que no...
Llonze: -Ei, bufona... no voldries venir a sopar amb nosaltres?
Cripta: -Ah, d'acord....
Llonze: -Ens toca una queixalada per cap....
Cripta: -Ecs!!!! això mengeu?
Amor: -Au, tot acabat!!
Cripta: -I no us fa mal a la panxa, menjar tant ràpid? Si vaig amb gaire golafreria acabo treient-ho tot.
Mama: -No filla. Com has vist, aquí de teca n'hi ha ben poca. Aquí TOTS gaudim de bona salut nutricional. No hem de seguir cap dieta. Però vull que sàpigues que si vols viure entre nosaltres t'hauràs de cercar menjar tu soleta. Això no és el Ritz! Aquí s'aprofita TOT, la verdura inclosa. No t'agrada, tampoc? Després de dues setmanes sense moure ni un dit, t'ho dic com la calor que fa aquest vespre, que seràs com una de nosaltres. I l'imbècil del meu marit, deixarà de bavejar com un badoc...ei tu, para de fer el ximple!
Cripta: -Entesos... Qui és la que mana, aquí?
Mama: -Qui mana, qui mana... Aquí manem tots. El calçaces del meu marit, per suposat que no! Aquí, sóc jo qui porta els pantalons, nena! Jo em dic "Mama"; la meva filla...encara no té nom; aquell que t'ha convidat, es diu Llonze i el meu marit, Amor....i tu?
Cripta: -....
Mama: -Nena, que no tens boca?
Cripta: -RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR
Actors:
Llonze: Un gatet menudet, blanc i negre; Tímid i molt llest.
Mama: Gateta, tricolor, més blanca. Molt dolça que sap què s'ha de fer a tot moment. Decidida.
Amor: Marit de la Mama.
Filla: Tota negra amb les potes blanques com si fossin sabates...
La Coseta: Cripta.