Johann Sebastian Bach era un gran pedagog. A mi m’hauria agradat tenir-lo de professor de música. Era estricte i li agradava que els seus alumnes/fills entenguessin el perquè de la Música i de la composició. Va escriure Les invencions a dues veus i les Simfonies a tres veus dedicades als seus alumnes perquè aprenguessin com es componia. Alguns Preludis i Fugues (1, 4, 6, 9, 11) estan dedicades a un dels seus fills Wilhem Friedrich Bach... tot un llegat que ha passat a la posteritat i que MAI PASSARÀ DE MODA i que serveix com a model per a les noves generacions de músics.
Els catalans, també tenim un pare enorme, que es va procurar una feina immensa per llegar-nos el millor de nosaltres: La llengua.
Parlo del gran lingüista i patriota Joan Coromines, mort avui fa 16 anys.
Va fer varis diccionaris i vocabularis –un sobre l’aranès-, els més coneguts i consultats per qui volem heretar la puresa que ens va deixar quan el català estava menys contaminat d’espanyolismes però alhora, més perseguit.
L’etimològic de la Llengua catalana i L’Onomàsticon Cataloniae. L’un és sobre l’origen de les paraules corrents (vivenda no la considerava prou catalana) i l’altre, dels pobles i ciutats on vivim. Allò que ens fa ser tal com som. Fills de Catalunya. Sobre “Catalunya” diu que era tal com els Romans anomenaven el nostre territori. Se’n riu d’altres lingüistes menys afortunats els quals fan evolucionar el nom de “Catalunya” d’una paraula àrab –comuna amb l’hebreu- que significa, “matar”. (De fet ho recorda: qtln)...
A mi també m’hauria agradat ser alumna seva. Quantes llengües hauria après...
El seu llegat encara és consultat a les Biblioteques i la meva memòria el recordarà sempre.