Avui he anat a l'ORL.
Com sempre, a la ssala d'espera, una xarnega que no hi sentia i no entenia res.
Han passat llista. Li han dit: "Quan surti la senyora que està a dintre ja pot entrar".
Fins aquí res d'especial perquè quan van tard, ho fan per economitzar temps.
Quan la dona que estava dintre ha sortit, la xarnega que li tocava entrar no es decidia.
"Au va, a què espera...que no hi entra", li he dit jo.
La tia s'ha fet pregar una estona fins que ha al final i encara trucant a la porta, ha accedit a l'interior on el Dr. Ademà esperava el següent pacient.
Allà on van fan el ridícul.
Fins i tot, al mostrador TAMPOC ENTENIA L'ADMINISTRATIU QUE LI EXPLICAVA LES COSES -EN CASTELLÀ-, que aleshores no puguin dir que "el catalán no lo entiendo".
