Des que la rutina d'anar a Sarral m'imposava prescidir de TV, ara a casa dels meus pares, tampoc me la miro. Se'm fa pesada, sobretot els botiflers que apareixen dia sí i dia també, a la "Nostra"; els documentals en castellà "de la cuatro i 2 de RTVE" que s'empassa ma mare sense entendre res.
Sóc una privilegida. Ara que puc, tampoc tinc ganes d'escoltar música però estic enganxada a la pàgina dels Mossos a Twitter i me n'assabento abans que ho digui la TV.
Com en Raimon, "no sóc d'eixe món"....
Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.