Ness
per en 1 Maig 2011
674 Vistes

Dedicat a Reiix2.

Havia tingut una profe d'història de l'art, l'Anna O. que ens deia què no volia trobar-se en un examen.

Li feia gràcia, per no dir pena, les bajanades que els seus estudiants escrivien. Ens havia dit, que alguns estudiants espanyols -és a dir, que escrivien sempre en castellà- traduïen Almejas per Petxines. Una cúpula sostenida por almejas, ens reia per sota el nas....

Però hi havia una que l'enfurismava. Pobra, sort que no mira els Telenotícies de TV3.....!

Aquest dimarts 26 d'abril, s'hauria fotut un fart de riure, si per casualitat s'hagués embadalit amb el corresponsal a Londres, Carles Costa, un noi infantil i amb aires de faula de Disney. Pobret.

Nosaltres, els nens i nenes catalans, se'ns ha criat, educat, mitjançan contes llunyans, amb idees impossibles: estores que volen, làmpades de desitjos, fades, prínceps blaus, i altres collonades.

En Carles Costa,  i que costa de creure, té un eixam d'admiradores al Facebook.... ens va constatar el que sempre se'ns ha fet creure. Existeixen els Reis Mags i, no sempre, cal trobar-los a la Diada de Reis.

Aquests reis mags són britànics i volen a cavall d'un eixuga mà. Sabeu per què?

Doncs s'asseuen sobre el TRO.... I és molt curiós, perquè el TRO és un soroll efímer que es produeix quan, en una tempesta, hi ha llamps. Que en són de mags els reis britànics!! Només li pot passar a en Peter Pan, això. (Imatge del perfil del Carles Costa al facebook)...

Doncs, sí, pobra Anna, si l'hagués sentit! Ella que ens deia: Sobretot, vigileu, un TRO és una cosa molt diferent d'un TRON. El TRON és el setial on seuen els reis i els Pantrocràtors....

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.