Avui hem aprofitat que els meus pares han sortit a comprar unes sabates. La casa ha quedat mig buida per a la Música. La nostra gateta estava al menjador. Està pioca de tant menjar compulsivament. Ara ja es troba millor.
Quan he tornat de l'otorrino, m'he cenyit el Clarinet al coll -JA TINC LA CORRETJA QUE M'ALLIBERA EL DIT GROS DE FER FORÇA, TALIA!!!!- i ja he començat a fer Música. El meu germà Joel ha col·laborat. Ell al piano i jo amb el meu amic.
Hem començat amb Els Segadors. Caram que queda bé! Després amb un lied de Schubert, un tros perquè no me'n sé més... Llavors m'ha transcrit a un to que jo pogués tocar -la menor- El Testament d'Amèlia i que també me l'ha acompanyat amb el piano. M'ha fet sentir tan bé!!!!
De sobte, han tornat de compres. He fugit escales amunt, a tancar-me en una habitació petita.
He estudiat una mica; he comptat... i per acabar-ho d'arrodonir he reptat al meu germà a fer el cànon del Frêre Jacques. Jo amb Clarinet i ell amb Flauta de Bec. M'he sentit superior. A ell no li sortia... Potser ho hauria d'haver fet amb Contrabaix.
El dit, malgrat l'ajuda de la corretja, m'ha fet mal però, ara, l'esquena me'l triplica. I al braç, tendinitis.
Aiiiiiiiiiiii, m'agrada que quedi bé!!!!
