No sé posar-ho a anècdotes.
Em costa.
Per qüestió de bolis, ja fa temops vaig publicar que una excèntrica que estudiava dret a la UAB, li agradava veure, com jo, com s'acabava la tinta en el plàstic transparent.
Però la cosa no s'acaba aquí.
Un dia, anant a la farmàcia a comprar el meu mata-rates vaig veure com la farmacèutica escrivia amb un boli de propaganda. (Pastillas Juanola)
Collons, m'hi vaig enamorar de seguida, de la tinta d'aquell boli meravellós, tant, que me'n va donar un parell.
Ara he descobert, que el meu "ex-neuròleg" també té un perfil semblant al meu.
Em va fer una dissertació de les qualitats dels bolis que regalen les marques dels medicaments.
I era veritat. Escrivien molt bé, una tinta molt homogènia, fluïda, compacta...
Em vaig sentir malament, després, de no demanar-li, un boli de record.
