Aquesta setmana em sorprenien unes declaracions d'un regidor del PP a Madrid que han penjat a la xarxa que no m'han deixat indiferent ja que només poden sortir de boquetes perverses, llepacapellans de l'altiplà castellà.
Aquest regidor infame del PP li va dir a una dona amb problemes econòmics que si no podia mantenir el seu fill, el donés en adopció o es fes puta.
De fet, aquesta professió tan antiga la solen practicar més aquest tipus de fauna -també n'hi ha de negres, russes, romaneses o sud-americanes i alguna calenta catalana despenjada-. Però una cosa és fer-ho per plaer -i diners- i l'altre que un fill de puta espanyol, que viu dels nostres diners -prostitució, no?-, apalancat en el luxe i la prepotència i autoritarisme ho recomani a una conciutadana que alhora el manté -proxenatisme?-.
Fa temps, devia ser als anys 90 del segle passat, vaig escoltar una conversa al tren (renfe) entre un nen petit -pastat del seu pare-, no sé potser entre 7 i 10 anys que insultava a sa mare dient-li allò que sentia i vivia amb el seu pare. Vaja, el nen era un fill de puta, puta en el sentit de la professió.
"Mamá, papá dice que eres una puta...que te follas a todo el mundo.../ ah sí?, eso dice papá?/ sí...y también que eres una zorra...una puta zorra!". La dona no sabia on mirar. De putot si que ho semblava, la vestimenta que duia ho feia palès: Un vestit verd, curt i molt ajustat, pimpollada amb mal gust, sabates amb taló d'agulla i mitges reixades. Duia el cabell llarg, era negre i el look la feia molt agitanada. Ho devia ser perquè no es defensava de les grolleries del seu fill, excepte quan el nen es dirigia als viatgers i explicava amb pèls i senyals, tot allò que deia el seu pare d'ella.
"Mamá eres una puta zorra!, papá no para de decirlo! Esa -assenyalant a la mare i parlant en tercera persona i dirigint-se a la resta de gent- se folla a todo quien se presenta....Oye, puta!, tu, te lo digo yo, que eres una puta, zorra....", i així tot el viatge, fins que vaig baixar, com més aviat millor!
Va ser un diàleg que em va quedar gravat a la memòria. Un nen de pocs anys dient el que sentia a casa del seu pare, totes aquelles grolleries sense cap mena de pudor/educació. Ja sabem que els nens diuen la veritat, però mai d'aquella manera. El pare tampoc devia ser un santet; devia caure embruixat a la figa de la seva ex i després van tenir el nen. Potser, si raonem de la manera del pare, el nen no devia ser ni fill del pare, vés a saber el parentiu real dels seus gens.... El pare del nen l'havien ensenyat a maltractar les dones, el mascle prepotent que es folla a una "zorra" i després la deixa tirada en una cuneta. El nen anava de cap de setmana amb la seva mare perquè tant dir "papá amunt i papá avall" ell en tenia la custòdia...
Aquesta és la imatge de la Puta España....Insults prepotents del mascle ibèric. No em feien pena, llàstima potser? Quina mena de gent poden engendrar tanta escòria!!!
Si ma mare és España...jo sóc un fill de Puta.
INDEPENDÈNCIA!!!!
