Feia temps que ho vaig deixar caure.
Què podrien sentir si deixava un buit i me n'anava. A ma mare ja li va bé; al meu pare, sense comentaris, al meu germà era una bogeria i havia de viure.
Alguns amics que m'estimen, em trobarien a faltar. Jo els vaig contestar. Feu una festa en honor meu, divertiu-vos....
Hi ha vegades que no pots aguantar la tensió i poses fi allò que t'ofega. Llàstima que no vaig trobar el cúter groc i vaig fer servir el del meu pare que només talla cartró i 19 pastilles per adormir-me suaument. Ara les cabrones que dirigeixen el IES del qual estic de baixa, pagarien la inducció al suïcidi, que sí és delicte i podrien anar a fer classe allà on es mereixen: a la Presó de dones. Ho hauria deixat ben lligat però no m'han prohibit exercir els meus drets, dret a morir dignament. Ara viuré indignament.
