Demà assistiré a un concert inhabitual. Si tot va bé.
Carles Esgleyas també és un músic inhabitual. La seva Vocació veritable és la música però per a sobreviure i poder cotitzar a la seguretat social s'ha de dedicar a fer d'advocat d'ofici i, de tant en tant, porta algun cas privadament.
Demà fa un concert a l'ESMUC a les 20:00 p.m.
Fa molt temps el vaig conèixer -perquè va venir a casa meva- i va ser responsable que m'enamorés bojament del seu instrument: el CLARINET. Però la Música clàssica tampoc dóna menjar i, va estudiar tenora. Tots sabem que aquest instrument és un dels integrants dela Cobla però demà el sentiré com a instrument simfònic. Tenora acompanyada de Piano.
Serà un repertori d'àries d'Òpera i altres lieds. Aquest migdia ja n'he fet un petit tast en una audició a la zona pija de Barcelona on és un integrant de la Cobla Popular. Entre sardana i sardana, he pogut escoltar un trosset de Turandot. Preciós!!! Està amagadet, ningú el coneix i toca meravellosament.
Tot fent broma perquè li he dit que havia reconegut, des de la llunyania, l'ària de Turandot, la més coneguda "Nessum Dorma" -que ningú dormi-. Només he necessitat 3 notes per dir-li: "Això és l'Emigrant". I és paradoxal perquè a tothom que li sent parlar el castellà ja canvia de llengua.
Aquest noi mai el veurem escrivint una Constitució, com a molt, complint-la. Però això, tant ell com el nostre Pare de la Constitució d'una hipotètica República Catalana Independent són dos lletrats força innocents. Amb molta ètica, difícil de trobar entre aquest personal sense escrúpols.
Per tant, qui vulgui delectar-se de bona Música, demà a l'ESMUC, a les 20:00, pregunteu al bidell: Projecte Esgleyas?
