en 21 Febrer 2011
Ara voldira, el meu profe, que l'any que ve fes Solfeig er a adults perquè me'n surto molt bé.
Massa car, li he dit!.
Avui m'ha felicitat perquè sé aguantar molt d'aire.
Em sé tirar a la piscina. I sé nedar notes.
Hem fet les melodies i m'han sortit de perles.
Igual que els estudis.
Pensava que era sola, però, hi ha un altre estudiant que ho fa d'amagat.
Som clandestins de l'art.
P.S. Si haguessis de triar entre Bartok i Mozart, amb qui et quedaries?
Amb Mozart.
Publicat a: Reflexions
clandestins de l'art... jaja és bona, però no m'agrada. No m'agrada que hages d'estudiar d'amagat. És normal fer coses roïnes d'amagat, però les bones?? les bones no s'han de fer d'amagat, i s'han de contagiar!!!
Ja...però no hi ha res més. Quan a ma mare l'operin dels galindons i estigui més animada, ja li diré. De moment cal restar a la penombra...
Diguem-ne que el Clarinet és el meu rai de salvació, una mena de teràpia mentre no arriba el moment de fer classe.