Fa uns dies que el barri s'està convertint en un altre país.
Fa un parell de dies vaig veure una parella de xinesos joves que es discutien. La noia se la veia trasbalsada. Plorava per vés a saber què i ell, el seu promès, intentava justificar-se, suplicant-li no sé què.
Al vespre que vaig sortir, em vaig alegrar perquè ja havien fet les paus. Caminaven plegats, agafats de les mans i sense cap rastre de l'escena de pel·lícula que havien protagonitzat, sense saber-ho, al matí migdia.
El mateix vespre que havia sortit a comprar, ja no recordo què, vaig veure una imatge que em va portar ben lluny.
Unes nenes saltaven a corda.
Ja havia oblidat que a l'escola se salta a corda. Els nens i les nenes passen per diverses etapes de joc. Però les nenes més especialment. Primer hi ha la corda; els jocs/cançons amb les mans; simplement vagarejar pel pati; jugar a atrapar i finalment ve el "pitxi", un joc semblant al beisbol però sense el bat i que normalment s'usa una bola de plata d'algun esmorzar, si pot ser ben grossa i amb consistència.
Quantes Primaveres feia que no havia vist aquella escena?!!!! De cop i volta em vaig tornar a sentir jove, amb ganes de saltar, d'afegir-m'hi a la seva gresca.... però ja sabem que aquestes Primaveres ja no tornaran mai més i només les tondré en record per si les haig d'explicar en forma de batalletes d'una altra època.
