L'altre dia, un amic pintor de quadres del meu pare m'enviava un web d'un dels seus fills. És un web que parla de la seva primera novel·la -en castellà, perquè com diu el seu pare, s'expressa millor.
Té 23 anys. L'escolarització va ser feta només en català.
Tal com diu el títol del resum, és ficció: ambientada a l'edat mitjana a Barcelona. És una novel·la de gènere fantàstic...
Us heu llegit mai Tristany i Isolda, d'autor francès desconegut i traduïda per un joveníssim Carles Riba? Aquell poti-poti és comprensible d'explicar. Mitologia grega: les veles negres de Teseu; mitologia Cristiana de Sant Jordi: matar el drac i alliberar la princesa; l'origen del nom Tristany -trist any-, després que la seva mare sabés la mort del seu marit: Ben 'oní, fill de la meva pena, de l'explicació bíblica del perquè li canvien per Benjamí -fill de la meva dreta- i la conseqüent mort de Raquel. Història de Jonàs i la balena: la dissortada vida de mariner del jove Tristany, etc. Aquest llibre tenia coherència; estava ben construït i l'explicació era senzilla.
El Poti-poti d'aquesta novel·la plagiada de Romeu i Julieta i Tirant lo Blanc està ben lluny de ser tan bona.
Una redacció enfarfegant, rebuscada en que un li és fàcil perdre's en les primeres pàgines.
La teoria dels bons llibres són aquells que quan els obres i comences a llegir no te'n separaries mai. Com diria en un moment del llibre del valencià Ferran Torrent a "Penja els guants, Butxana":
"- Fem un titiflai?
- No, que trempe.
- El Titi no falla; fas un glop i ja no pararies de cardar en ta vida...".
Un fet semblant li passa a la novel·la negra basada en l'Opus Dei. Ja me l'he llegida més de tres vegades: La Santa Culpa, de Vicenç Mengual i Casellas. No cansa.
P.S. No val la pena d'anomenar aquest llibre en castellà, perquè fins i tot el títol sembla fet a mida...