Ahir anava confiada que una bibliotecària de llarga tragectòria coneixia Nikolaus Harnoncourt.
Doncs no. No sabia qui era. I justament ella que perquè marxem de la biblioteca posa música clàssica.
Jo vaig créixer amb ell, musicalment parlant. Anys 80, quan me'n feia farts d'escoltar la ràdio i conèixer-li la manera de dirigir. Cada vegada he agafat més consciència musical gràcies a ell.
I el món per on em bellugo no sap qui és. Perden un GENI i es queden tan amples.
El món, la gent, la multitud empobrida per culpa d'una televisió que en diuen "nostra" no n'han parlat. Serà que no és espanyol ni fa "música" espanyola, sinó europeu i gran estudiós de les arrels de la Música. Culte...
Jo i molts d'aquest petit món d'escollits l'hem perdut, i ens ha omplert un gran buit difícil de reparar. Tots els bons han mort. Brüggen, Hogwood i ara Harnoncourt.
Jo no vull viure en una època de foscor. Tinc els gats però em falta Ell per recloure'm de la pobresa musical i miserable.
JOHANN NIKOLAUS, COMTE DE LA FONTAINE I DE HARNONCOURT-UVERZAGT, IN MEMORIAM.
(Total ningú em llegirà...)
