Passar-s'ho pipa no és correcte.
Ésser feliç, sí.
I això mateix és el que fa cada dia la meva coseta. Abans d'anar a dormir, fa pipa, com si fos una nena petita, que encara mama. La mama, abans era el meu germà però, a partir que li va portar l'intrusa, ho va deixar de fer com a mesura de protesta.
Ara, la seva mama, la que la defensa quan la intrusa la pega, sóc jo. I sóc jo la que reb amb emoció, la pipa.
Està tan i tan feliç, que s'adorm en un tres i no res.
Què fan els nens?
Publicat a: Reflexions