Després d'estrenar el nou Yamaha m'he volgut regalar un trio que feia molt que no escoltava: Op.114 de Brahms. Piano, Violoncel i Clarinet en La. (Com n'ès de llunyaana aquesta possibilitat...)
Una obra tan excelsa, sublim, amb unes melodies apassionades, una harmonia serena, jo al seu costat, una aprenent en què els dits se'n van de vacances i no tapen a temps i quan toca; que encara no domina ni l'embocadura... he sentit que m'envoltava una petitesa enorme.
Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
per a ella, tot allò que no hi ha diners "sigui voluntariat o col·laborar gratis" està fora de lloc, és una pèrdua de temps...ui i sobretot al matí, que no tindrà la minyona