Ness
per en 12 Agost 2010
742 Vistes

Per terres llunyanes...

Fosques, plenes de basarda.

Nit d'insomni.

Llargues caminades...sense moure's del llit.

Primer, la novata Tània i després, les pifiades de l'Eva...ni cinc de calaix, tot plegat.

Com una gran simfonia, hem tornat a la llum. Al saber, a l'encert...

Un ocellet ha picat al vidre de la son: Oriol de Fàbregues-Boixar!

I tornem a començar.

Pelegrinatge, ha dit l'Eva, amb posat de ficada de pota. Tan voltar i ho teníem als morros...

Però et van treure el Rivotril gotes perquè enganxava...però la son va deixar d'aparèixer amb nous invents del manual...

Un llarg pelegrinatge,  sí!, fer de metge, amb títol inclòs i no encertar-ho.

Pelegrinatge pel desconegut i la ignorància....de manual.

Publicat a: Reflexions