en 7 d'Abril 2011
Els meus 11 són dolents.
11 de setembre, el nostre, vull dir.
11 de setembre pels americans, també.
11 de juliol, una nit anterior, de lloro.
11 d'abril, a prop de treure el cap.
Aquest, serà el pijor dia de la meva vida.
Abans que passi ja em trobo malament.
No tinc gana.
Ploro. Molt.
Tinc ganes d'enviar-ho tot a la merda.
Una Merda que comença per la lletra de la Mort.
Suspeso mètode: Sobredosi de Diazepam Sublingual acompanyat per bisturí carpià o jugular.
Potser em perdria alguna cosa...voldria veure la cara de pretesa preocupació que no es produirà mai.
Llàstima que no podré acomiadar-me de la piulera negativa que tan em repara cada dia.
Publicat a: Reflexions