“El castellà no s’hauria d’ensenyar a les escoles”. Així s’expressa el lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera en una entrevista feta a .www.eldebat.cat el setembre de 2008.
Ell va escriure un llibre titulat “El nacionalismo lingüístico”, ed. Península.I us el recomano malgrat estigui escrit en castellà. Massa pocs escriptors catalans renuncien a la nostra llengua per vendre's a la llengua que massa gent parla. Tal com deia Maragall, el Poeta: ...que et parla en llengua - no castellana:/ parlo en la llengua -que m'ha donat/la terra aspra:/en aquesta llengua -pocs t'han parlat/en l'altra massa....
És castellà i catedràtic de lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid.
Aquest home deu ser dels pocs que avui dia deu plorar ple fet que el TS ens hagi tombat la nostra llei d’Immersió Lingüística, llei emblema per a la normalització de la nostra dissortada llengua.
Ell parla del nacionalisme espanyol respecte a les altres llengües nacionals de l’estat espanyol. En cap moment diu que els catalans ens autoimposem el català de la mateixa manera que un castellà imposi l’espanyol a León, per exemple. Això és lògic! A qui se li podria ocórrer d’imposar el castellà a Castella? Quan es parla de nacionalisme es parla d’un terme polític, terme de superioritat tant ètnica com de parlants. Un nacionalista lingüístic és aquell que vol que la seva llengua es parli a altres contrades. Un castellà de León voldria que es parlés castellà a Barcelona o a Castelló però, no trobaràs mai un “nacionalista català o basc” que vulgui “imposar” el català a Màlaga.
El català sempre té les de perdre. Hom parla de bilingüisme com a enriquiment cultural, però no ens diuen mai que en el cas català, el bilingüisme no està a parts iguals sinó que hi ha més castellà que català i, aleshores aquest bilingüisme s’anomena substitutiu, perquè aniquila la llengua autòctona.
Altrament creu que l’única immersió lingüística que hi ha a Catalunya no és amb la catalana sinó amb la castellana. Per immersió entenem quan una llengua oficial no és la llengua de la població i s'obliga a fer servir aquesta llengua a l'escola. L'única immersió lingüística que conec és la del castellà. A Catalunya no hi ha immersió lingüística. Si a Catalunya es fa servir el català a l'escola, això em sembla normal. Diríem que ensenyar en castellà a Madrid és immersió lingüística?
Normalment quan un català defensa els seus drets lingüístics disminuïts el solen titllar de nacionalista però quan és el d’un espanyol que defensa el castellà a Puerto Rico, no. Això mateix descrivia Salvador Cardús fa anys en un article: “Dos nacionalismes, dues mesures”: un americà pot fer un acte en honor a la seva bandera, un català en no tenir un estat que blindi la seva identitat, no se’l veurà amb els mateixos ulls. Amb la llengua passa el mateix.
Per poder-hi donar un cop d’ull i ampliar la perspectiva, podeu llegir l’entrevista completa. http://www.eldebat.cat/cat/notices/_el_castella_no_s_hauria_d_ensenyar_a_les_escoles_de_catalunya_33203.php
