Aviat, vindran uns dies en què el sol serà musical.
A la tarda, quan el dia minvi, tindrà una tonalitat feliç, encara que ja no la visqui.
Era una il·lusió, un repte, un somni. Era lliure com el so que va on vol. Que s'escampa per l'aire, fluctuant....
Sol musical, en un congost ample, amb la riera ensotalada, baixant fangosa, escorialles de la muntanya. Pixats i merda de ciutats no gaire llunyanes. Riu amunt, hi ha una depuradora que no sé si recicla l'aigua que veia passar cap al mar.
Sol musical, que relliscava cap a l'infern, a l'altra vorera més alta, que pujava dreta al desastre.
Aquell sol, que veia d'esquitllada a la finestra tancada. Aquell homenàs que parlava i, la confiança amb forats que no aconseguia tapar... ara, l'enyoro amb més força....
CLARINET, SOL MUSICAL...
