La mort d’un company.
Tot el condol als familiars del company assassinat
He estat professora substituta de Socials, sóc professora de Socials i he estat en instituts ple de nanos conflictius perquè molts d’ells viuen en barris conflictius i mai s’havia vist un fet semblant.
L’institut hi van alumnes de classe mitjana on tots o gairebé tots els familiars treballen. No és un institut de classes desafavorides ni famílies desestructurades.
El cas d’avui és d’un nen que a casa seva deu sentir què diuen els pares i no deuen ser precisament uns pares exemplars: l’ètica la deuen tenir al cul i el cervell, si en tenen, deu està podrit.
El nen se l’ha de protegir, diuen.... Un criminal que elaborava llistes de professors i companys que no li queien bé i que manipula armes perilloses? Quina mena de protecció ha de tenir?
Avui li ha tocat aquest pobre professor substitut, com ho sóc jo, i si no fem res al respecte, en cauran d’altres. Es veuran reforçats. Amb 13 anys pots carregar-te qui vols i no vas a la presó: fantàstic, deuen pensar altres com ell.
Vull donar tot el meu suport i calidesa als familiars del company mort, assassinat per l’esquena. I malgrat no estigui a les aules, aquest fet m’ha trasbalsat moltíssim. Em sap molt de greu, company...
Espero que no acabi en no-res i les autoritats judicials no s’ho tirin a l’esquena per no ser competència seva.
P.S.
Rigau diu que estava malalt, la premeditació no entra dintre d'allò que en podem dir malaltia mental.
