en 1 Novembre 2010
Tinc un platet de plàstic vermell tan vell com jo mateixa.
Amb unes aletes que duen el nom de la casa, com a propaganda de les papilles que em donaven de petita.
Fa una gràcia!!!!
No s'ha esquerdat mai, ni foradat...una mica ratllat del cul de tant uisar-lo. Però encara es conserva com sempre, fort com un roure! me l'emportaré a la tomba quan deixi d'existir, com els faraons s'enduien els utensilis cap a una altra vida.
Publicat a: Reflexions