El deixeble el coneixia de primera mà. Vam estudiar junts en cursos diferents. Ell era un estudiant avançat de Literatura Comparada i jo una simple estudiant d’art que havia de fer assignatures “obligatòries” de literatura per a completar la formació acadèmica. Fins i tot, m’agradava. Era molt simpàtic i cordial fins que no va començar a publicar poesia i a fer-se famós.
El seu Mestre, va ser professor meu i, cordialment l’anomenàvem “Tarongitis” perquè tenia en gran estimació un diantre de jersei de coll rodó i de color taronja que no es treia per a res! Potser no en tenia més... El Mestre tenia moltes fans entre les alumnes. Jo també m’hi contava. Feia una lletra ordenada i regular – la del deixeble també se li assembla prou!-. Ell també va conèixer la glòria i es va carregar de pretensions i, llavors va deixar de saludar a les alumnes que van aprendre molt de les seves classes genials. Ara ja no hi deu cabre a la seva pell, d’estarrufat.
Amb el Mestre vaig descobrir Màrius Torres.
Malgrat fossin de Filologia Espanyola, també els agradava tastar versos catalans. Fruïen com vedells amb la poesia de Gabriel Ferraté. En Jordi Julià, quan li va tocar fer classes de Teoria de la Literatura I, se les va enginyar per dur a classe, poetes perquè els alumnes preguntessin a cor que vols. Lamentablement no va dir que qui se’n moria de ganes era ell i no pas els alumnes que no paraven de fer badalls a l’aula, malgrat fossin de l’olla literària o que, molts d’ells, fossin obligats per una força major acadèmica.
Les classes amb el Mestre eren d’allò més interessants. Amb ell vaig aprendre moltes coses, sobretot, Màrius Torres i com saber comentar poesia. Parlàvem d’altres poetes, però, Màrius Torres servia per obrir la gana poètica als alumnes. Màrius Torres era genial!!
El deixeble es va presentar a un concurs literari “Màrius Torres” l’any 1997. El va guanyar amb el poemari “Els grills que no he matat” (Grills, com a pas del temps).
I a partir d’aleshores no hi ha hagut any que no guanyés res. Any rere any, una obra crítica, un poemari, una interpretació, etc. Ara, amb l’any Torres acabant-se, Mestre i Deixeble n’han escrit un altre. Màrius Torres, Versions de poesia europea. Edició i estudi de P. Ballart i J. Julià, Lleida, Pagès Editors, 2010, 275 pàg. És una recopilació de poesia europea traduïda al català que feu Màrius Torres mentre es trobava al Sanatori de Puig d’Olena.. Algunes edicions de la seva Poesia ja n’inclouen alguns: Milton, Keats, Valery o Rudel.
Ara el podeu gaudir amb tot el luxe que això significa. Llegir a dos gegants que els apassiona la poesia i, l’erudició i gust que tenia Màrius Torres per la Poesia Europea.
Per ampliar més informació: