Hi ha qui bufa núvols, qui els compta i ara, qui se'ls menja.
No són uns núvols qualsevols. No són de sucre.
SÓN DE POLS: TERANYINES.
La Mona s'ha especialitzat en caçar-los dalt dels armaris, a les cornises del sostre.
Els toca i es llepa la pota.
Tota una delikatessen.
I jo, encara en una edat infantil, de quan passo per firetes improvisades i veig, davant meu i bocabadada, com el firaire amb un tres i no res, enlaire un núvol de sucre rosat...
Publicat a: Reflexions