L'Ester li agradava Mozart, a la Cripta, prefereix Bach i la Mona..de tot i força. Podríem dir que és de tots els estils. Fins i tot podria afirmar que el dodecatonisme!
Ella mateixa compon mentre camina pel teclat a la recerca de la finestra.
Quan el meu germà afina el piano, se'l queda escoltant. No li fa res els sorolls persistents d'una nota que puja i baixa. Ni els acords.
Alguna vegada l'he agafada i amb les potes li he fet tocar Els Segadors i la Mona no m'ha fugit de les mans. Ho aguanta estoica.
Tan grossa és la cosa que fins i tot he somniat que ma mare em deia que anés a l'escola de música de Sabadell a demanar permís per ensenyar l'orgue a la gata. I jo responc. Un orgue? Però si no n'hi ha! I per la gata...?
Publicat a: Reflexions