Ahir mentre feia la "migdiada" desperta, estirada al llit, assaboria un concert que vaig assistir al Teatre Principal de Sabadell feia 3 anys i mig. Va ser durant la gran ventada, el 23 gener de 2009.
El director, un americà graduat a Harvard, James Ross, ens presentava un programa entrapà. A la seva presentació del concert, un fet inusual de l'acte, ens va dir que aquell concert era un homenatge a la joventut. Començava amb Glinka, una obra sobre 2 joves: Ruslan i Lyudmila.
Continuava amb dos compositors francesos: Debussy i Ravel interpretats per joves pianistes del conservatori de Sabadell i, acabava amb el concert número 2 per a piano de Rakhmaninov interpretat per un jove pianista guanyador del Premi Maria Canals, Iliya Maximov.
A fora, hi havia un vent de mil dimonis però a la sala, un magnetisme especial s'hi podia copsar. Aquell noiet de 23 anys, amb la caballera solta, amb les ulleres relliscant-li pel nas suat i la carona delicada, emfatitzaven la Bellesa de la Música. Per a mi, aquest concert per a piano és el Millor de Rakhmaninov, el més ben aconseguit, el més inspirat que té... I en té 3. Aquest va ser per agrair al seu psiquiatre la seva cura d'un "fracàs" musical -per culpa de la crítica-. Sempre la maleïda crítica que parla perquè té boca.
Un exemple del seu Art i la seva Poesia Pianística, els Quadres d'una exposició de Mussorgsky. Al seu web ja diu que és especialista en compositors russos.
https://www.youtube.com/watch?v=m_l64xTyUQg