De les poques coses que els resta als gats de la infantesa és el record de mamar, del benestar que els aportava aquest simple acte; l'estimulació amb les potetes a la mamella per tal que surti la llet.
Que jo sàpiga, els nadons humans no ho fan això.
Totes imatges de maternitat, te la presenten iconogràficament amb una foto amb "flu", blanca i clara, amb un nadó als braços d'una mare.
Per a moltes dones, atretes per una situació així, els omple de felicitat. A mi personalment, no em diuen res. Les trobo gastades, massa vistes i per tant, gairebé em fan fàstic...no sento res.
En canvi, viure una maternitat, suplantar el paper d'una mare gata al costat d'una gata que se sent feliç recordant la seva infantesa és molt superior. És el millor estat humà que pot aportar un animaló. Que faci pipa, tal com jo li dic, al meu pit, amb unes potetes calentones i sense ànim de fer mal, calidesa suprema d'una innocència peluda.
