Estimar la música a tot hora!, tal com diu al web de Neeme Järvi....
Ahir em vaig despertar d'hora amb una obra de Mendelssohn que fa dies us vaig penjar a "Senzillament, Música", l'Octet, sobtada, nerviosa -com el tros que se'm va gravar al cervell- però amb el gust joiós de gaudir-la en la memòria, un lloc tan especial....
I mentres me n'anava a dormir amb un fort mal de cap, ben entrada la nit, negra, mig ennuvolada i amb la lluna somrient-me, va acaronar-me una melodia de Dvorak, la 8a la Simfonia, versió Harnoncourt...
Molts us preguntareu com puc saber quina versió és? És més clara, més profunda, més nítida, més quadrada, més melòdica...un matís que la versió d'en Järvi no té amb l'Orquestra de París, malauradament.... El dolcíssim 3er. moviment.
Quina pau....