Ness
per en 12 Setembre 2013
614 Vistes

Estimar la música a tot hora!, tal com diu al web de Neeme Järvi....

Ahir em vaig despertar d'hora amb una obra de Mendelssohn que fa dies us vaig penjar a "Senzillament, Música", l'Octet, sobtada, nerviosa -com el tros que se'm va gravar al cervell- però amb el gust joiós de gaudir-la en la memòria, un lloc tan especial....

I mentres me n'anava a dormir amb un fort mal de cap, ben entrada la nit, negra, mig ennuvolada i amb la lluna somrient-me, va acaronar-me una melodia de Dvorak, la 8a la Simfonia, versió Harnoncourt...

Molts us preguntareu com puc saber quina versió és? És més clara, més profunda, més nítida, més quadrada, més melòdica...un matís que la versió d'en Järvi no té amb l'Orquestra de París, malauradament.... El dolcíssim 3er. moviment.

Quina pau....

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
Bravo
12 Setembre 2013
miquel pubill
però la mala baba anti espanyola,persisteix,em va començar quan tenia nou anys i al cole em van fotre una hostia per parlar català.
12 Setembre 2013
Ness
assossega't amb música
12 Setembre 2013
miquel pubill
sort d´això,potser sóc una mica fera doncs la música em deixa com nou(forrat de vell)
12 Setembre 2013