Fa més d'una setmana ens va arribar una gateta.
És negre com el Caos. Mogut, bellugadís, dolent...
Té 2,5 mesos.
És una nena felina que no sabem quin nom posar-li.
Primer li vam dir Fura perquè fa coses com si ho fos: tombarelles, salts -diuen els naturalistes que fan tot això perquè en un futur els ha d'ajudar a caçar-. Ella, que ve d'un medi rural, si la deixéssim sola, en sabria molt de campar-se-les. Però és una nena que no li agrada estar sola.
Després li vaig dir Microbi.
Al costat de la Cripta que pesa 7 vegades més el pes del Microbi, totxassa, tonta, poruga, bonassa, etc., que només menja i dorm i, no sap com espolsar-se les puces que vénen de fora. Era un nom, Microbi, per aixecar els ànims de la "vieja" que no sap com fer-s'ho per posar ordre a la nouvinguda.
Puça també era un nom agosarat, en la mateixa línia que Microbi. Tota negra que salta, vota i se t'enganganxa pels camals dels pantalons, a les sabates...
Després, Nina. Nina és nena en català-insular. Nina de jugar les nenes -nina de drap- perquè és molt graciosa.
Com que hem descobert que la gateta planta cara a la "vieja" i la provoca, vaig suggerir Greta -com la Garbo, en aquella escena que es treu el manguito mentre canta i balla-. Greta de Negreta.
Fins que el meu germà ha decidit dir-li Cuca. Cuca de llum... negra .