El segon llibre de Vicenç Mengual i Casellas va de llimpiar.
Tothom intenta des del seu lloc de feina llimpiar allò brut. Uns, amb mentides i altres amb esforç del treball ben fet.
Uns llimpien fent joc brut, entenent per brut, allò immoral: la mort.
Uns altres, la llei.
I uns tercers, volen favors.
"(...)... He mirat de llimpiar el nom d'aquesta Delegació, que el meu antecessor , Don Nuño Sancho, va deixar tan malparat. Tot anava bé fins quan aquest home va canviar la seva opinió i es va retractar de la seva confessió de culpabilitat. Des d'aquell moment, el malson va tornar a començar....
- No sé pas què voleu dir, Vicari. Em penso que el nom està prou LLIMP: Delegació de Barcelona. No trobeu?
-Deu voler dir net, oi?
-No, he dit LLIMP. Com que vos heu parlat de LLIMPIAR...".
Ens tornem a trobar amb un llibre molt divertit, ple de descripcions molt didàctiques de la vida de les numeràries -senyoretes solterones, verges i amb el cervell rentat- que es mortifiquen de diferents maneres. menjant poc, amb el cilici cenyit a l'engonal, dormint a terra, etc.
Un català perfecte acabat de sortir de la capsa, acabat de planxar. Amb olor de roses. Clar i pur, com si mai no haguéssim estat ocupats.
El llibre es llegeix molt ràpid. Els velocistes, en unes hores i els normalets, un dia.
Encara que hagi arribat un pèl tard, us el podreu comprar per Sant Jordi. Només us queden unes hores abans no tanquin.15 € menys el descompte.
A la llibreria Catalonia i, suposo que Alibri, el tenen.
Ja ho sabeu:
La butlla. Vicenç Mengual i Casellas. Ed. La busca edicions.
BONA LECTURA