Us vull fer un suggeriment sobre dos llibres.
Història contemporània de Catalunya i dels exiliats espanyols/catalans/bascos a l'Unió Soviètica.
El primer dels llibres, és una primera part de dos: les memòries d'un cirurgià 1908-1945, de Moisès Broggi. En aquesta primera part de les seves memòries, sol donar una visió de la seva vida i de la història molt ajustats. Us traurà de dubtes com era l'ensenyament d'aleshores, els coneixements que requerien, l'interès dels joves i sobretot, la Humanitat que es despertava dintre de l'autor. També, us podreu fer una idea de com era la universitat de Barcelona, el professorat, com es va crear l'UAB, els problemes que va tenir amb Espanya per culpa de la Dictadura de Primo de Rivera i després, amb Franco amb relació a la posada en marxa de l'UAB com a universitat, això, autònoma, la pedagogia, la formació dels estudiants, la mateixa guerra civil i les inutilitats que la dirigien, etc. Una part que em va sobtar va ser trobar la veritable identitat dels assassins dels germans Badia. Estat Català ens diu que varen ser els comunistes però en Broggi afirma que van ser assassinats per ex-pistolers a sou dels empresaris durant el terrorisme blanc; aquests personatges no eren ni "espanyols" sinó argentins i que durant els primers mesos del "nou règim" van ser absolts de l'assassinat pel sol fet de ser anticatalans. En el seu segon llibre d'en Broggi, afirma que al final, els van engarjolar per altres malifetes, mai per l'assassinat dels germans Badia.
L'altra curiositat del llibre d'en Broggi, del qual admiro com a metge i com a persona, va ser una anècdota de quan estuadiava medicina a la Universitat. Estaven estudiant com poder fer una transfusió de sang, fet que els costava trobar els mecanismes addients. Van convidar a un investigador soviètic que n'era expert. Allà a Rússia feien transfusions de sang des dels mateixos cadàvers a les persones que estaven operant. Ho van intentar de fer-ho aquí però no es va aconseguir "allà la sang no es coagulava per l'efecte del fred, cosa a Catalunya era del tot impensable". En van quedar tant meravellats que tots li van demanar a veure si es podia quedar. Sabeu la trista resposta del cirurgià rus? les autoritats soviètiques havien segrestat a la seva família. Això era a finals dels anys 20. Aquesta pràctica la continuarien usant fins a finals del comunisme. D'aquest cirurgià se'n va perdre la pista, possiblement, tal com diu en Broggi, va anar confinat a un GULAG.
L'altre llibre que us volia parlar, és en castellà, lamentablement. L'ha fet un neuròleg de Sabadell, aragonès i que quan li dóna la gana, parla el català. Nascut a Manzanera -o en català seria Maçanera, tal com està escrit als documents de Pere II-. Los médicos republicanos españoles en la unión soviética, de Miguel Marco Igual.
Aquest llibre parla de les peripècies que van tenir alguns metges -massa- a la URSS; Potser parlar de peripècies seria massa, hauríem de dir, desventures ja que els més crítics se'n van anar a glaçar-se al GULAG. No sols hi van anar metges al GULAG sinó alumnes que en el moment de la Guerra estaven aprenent a pilotar avions i que per raons familiars van voler tornar a Catalunya.
És un llibre més aviat social. Explica la realitat molt dura dels que hi van tocar viure. Segons l'autor, els exiliats eren personal del govern de la República. Un ambaixador: Marcelino Pascua, metge i una bellíssima persona; de tarannà progressista per una Ecspanya enclavada al segle XIX. Metges que per la seva qualitat haguessin pogut anar a Mèxic i van preferir "provar" l'infern rus: Julià Fuster -gairebé 11 anys al Gulag per dir les coses pel seu nom; fa pocs mesos el seu fill va cedir a la Biblioteca de la República unes memòries del seu pare "Memorias de un cirujano español en la Unión Soviética"-. L'altre en tastar l'hospitalitat soviètica va ser l'extremeny Juan Bote. Professor dels nens de la Guerra -nens que van ser auxiliats quan Astúries i el País Basc van caure a mans dels Nazionals-; Era professor de ciències naturals i metge. Va ser tancat a un GULAG per ensenyar història d'Espanya als alumnes i no "efemèrides sobre la Pasionaria". Entre molts càrrecs va ser professor i director de l'institut Obrer de Sabadell...
També parla de les condicions de vida: Fred i poc menjar. Les malalties dels nens i les penalitats dels adults. També parla dels metges que van fruir l'empara del poder soviètic: Dr. Planelles Ripoll, valencià. Va morir d'enyorança. No li permetien marxar pels seus alts coneixements mèdics. Dr. Bonifaci, li deien "l'ull de Moscú": era una mena d'espia del PCE a l'hospital Varsòvia a Tolosa del Llenguadoc. Dr. Fina, coneguts amb Broggi, que es va adaptar a marxes forçoses a Moscú fent el que podia: metge i traductor.
Hi ha un incís de les desigualtats entre les malalties de la Nomenklatura -Pasonaria- i els altres metges o personal desafecte a les autoritats. No ha canviat tant. Del dèficit de coneixements de la formació mèdica dels russos. Qui s'emportava la palma era l'institut psiquiàtric de Riazan.
Comenta el tripijoc per assassinar Trotski. D'en Mercader i la seva fi. El van assassinar amb una intoxicació radioactiva. Com en Litvinenko. I una cosa ben important. La propaganda soviètica referida a l'abundància de menjar era una bola. O que el tracte als exiliats era irreproxable, tractats a cos de rei quan en realitat n'era una altra.
Val la pena llegir-se'l sobretot per treure's la bena dels ulls. No és un llibre ideològic, de cap tendència sinó la vivència dels que ho van patir. Comunistes convençuts.
Ah, una altra cosa: sabíeu que hi havia un metge militar de Valladolid Carlos Díaz que volia dinamitar el Monestir de Montserrat davant l'avançada dels "nacionales"? El Monestir de Montserrat el van utilitzar com a hospital militar...
El podeu trobar a l'Abacus pel preu caríssim de 29.50€. Ed. Flor del Viento. Podeu demanar-lo a les vostres biblioteques municipals més properes.