El 22 de març anava a la seva presentació. Es feia a la llibreria Alibri, antiga Herder.
Feia la presentació, l'autor del llibre. Un noi força jove, d'una trentena d'anys, afeccionat a escriure.
La seva carrera no en té gens de literària. És llincenciat en dret.
Potser per això treu tota la seva imaginació en casos, un pèl recercats i de tarannà paternalista com el llibre que us presento.
Ara mateix està molt de moda parlar de la tercera edat. És l'edat que n'hi ha més i com més avancem i no tinguem fills, més n'hi haurà.
Parla d'asils, del personal i de les corrupteles que hi han o hi poden haver, amb l'excusa que ningú se n'ocupa.
Que els avis queden desemparats, no tenen contacte amb els familiars i no parlen per por que ningú no se'ls cregui, perquè algun d'ells comencen a tenir malament la memòria.
Amb aquesta excusa, tothom hi pot.
Com?
Us l'haureu de llegir.
El llac, us ho avanço jo mateixa, és el petit estanc amb aigua i peixets d'una de les residències d'ancians on passen els fets.
Hi ha molta ironia, un llenguatge molt correcte i molta teatrealitat dels personatges.
Es llegeix ràpid.
També està editat per la Busca Edicions.
El llac de les ànimes. Vicenç Ambrós i Besa.
